viernes, 11 de diciembre de 2009

Experiment...

Avuí, després de completar la meva primera sortida muntanyera en solitari dels últims "ni m'enrecordo" mesos, m'he adonat de que, sense voler-ho, he fet un petit experiment en relació a aquest tema, es a dir, a les sortides a còrrer per la muntanya.

L'experiment a consistit en evaluar el grau de satisfacció obtingut amb:

1.- Una sortida amb un grup de persones
2.- Una sortida amb una persona
3.- Una sortida sol

Potser faltaria completar l'estudi amb una sortida amb un gos (o un altre animal de companyia) i una sortida amb una munió de persones (entenc munió com a grup de persones tan gran que, de fet, no coneixes a tots i cadascún dels integrants).

En tot cas, com que l'estudi no ha sigut premeditat, tampoc em podeu exigir que sigui exhaustiu... I ni tan sols que extregui una conclusió vàlida!!!

He de dir que cada modalitat té les seves avantatges i els seus inconvenients, com tot a la vida, i he de reconèixer, també, que les modalitats 1 i 2 depènen molt del grup de persones i de la persona en qüestió.

Una cosa m'ha quedat clara, tot i tenir algun avantatge, sortir sol és la pitjor opció, de llarg. No cal dir que es tracta d'una opinió personal, i trobareu els qui juren i perjuren que sortir sol és el millor que hi ha, que escolten la seva veu interior, es retroben a si mateixos, senten els ocells, inclús les papallones, etc. Bé, jo també sento aquestes coses (les papallones no) però no em compensa les coses que no puc fer quan surto sol (no les descriuré, imagineu-les).

Em quant a les altres dues opcions, genèricament no em sabria decantar per cap de les dues ja que son molt dependents de la persona o persones que m'acompanyen... Peeeeero, en concret, si m'he de decidir per una modalitat tenint en compte les sortides concretes que m'han servit com a base d'aquest rigurós estudi, em quedo clarament amb la opció 2, es a dir, sortir amb una persona. No cal que digui que tot el mèrit d'aquesta elecció el té la persona en qüestió!

Conclusions:
- Si surts sol, hi ha el que hi ha, o sigui tu... I en el meu cas no és gaire!
- Si surts amb un grup, que sigui catxondo, enrotllat, divers i amb molts malalts de muntanya.
- Si surts amb una persona, que sigui especial!!!

Salut!

2 comentarios:

Luigi dijo...

D'una activitat que ens agrada i la fem quan ens agrada, es dificil treure conclusions definitives, perque potser depenent del moment et satisfa una cosa o una altra.

Potser la sort es poder gaudir-ne de totes les maneres possibles

Isma dijo...

Com sempre... Sabies paraules les teves!!!! Bones festes i fins aviat!