martes, 29 de junio de 2010

Manual del perfecte trail-runner

Les curses de muntanya s'han d'encarar amb esperit competitiu...
Sempre amb fam de retallar aquells segons, aquells minuts al crono...
Sempre obsesionat amb treure-li les enganxines al de davant...


Sens dubte, el viu retrat de perfecte mountainrunner...
... I, sí, estava en plena cursa (III cursa de la campana, Vacarisses)
... I, no, no és un habituallament "oficial"
... I, sí, vaig trobar la meta
... I, no, no vaig fer MMP

4 comentarios:

Raül dijo...

Aquest és l'esperit que ens uneix a la muntanya!
Ganes de patir, passar-ho bé i la litrona que no falti!

Gran foto Isma i grans crono estàs fotent...

Cris dijo...

Ara ho entenc tot...un post tipus aquest, menys trascendental... ;-)

Jajajajaja!
Es que jo aquestes coses no les faig...bé, a vegades de manera inconscient. Ex. en una Matagalls-Montserrat a punt d'abandonar perquè tenia un genoll molt 'cascat', no em quedava aigua i no em veia capaç d'arribar al següent avituallament. Duia un red bull i me'l vaig prendre amb un ibuprofè... :$
Al cap de mitja horeta vaig sortir com un coet esperitat fins al següent control, i l'altre i l'altre...i vaig acabar of course!

En fi, que també faig algunes animalades i puc parlar de 'ximpleries' vàries. ;-)

Isma dijo...

Raülito meu, molt d'acord en això de l'esperit, etc... però d'on treus això dels cronos? jajaja Em pixooo...
Cris, no et pensis, aquest post té també un rerafons transcendental amagat sot auna aparent superficialitat... Genial l'anècdota de la Matagalls!!! Molt koalí!!!! Així tots dos hem completat una MM!!! També m'agrada aquesta versió una mica més asalvatjada de la Cris!!! ;)

Mireia Batlle dijo...

:)