martes, 20 de julio de 2010

IV Olla de Nuria

Com a cloenda de la temporada abans de les vacances no està gens malament!!!! 21.6 km i 1800+ amb unes tres quartes parts de la cursa per sobre de 2700 metres, tot corriol, vistes impressionants, organització perfecte, ambient de gala, entorn de somni, nivell de luxe (vaja, ple de maquinorris!!!!!)... Qué més es pot demanar?

Idílic no?

A les 5 de la matinada comença una llarga jornada que acabarà a les 5 de la tarda amb l'arribada a casa, amb els deures fets i feliç!!! El viatge fins a Nuria transcorre sense imprevistos, arribada a Queralbs amb 10 minuts de marge on puc saludar l'Abuelo, en kasama i la Marta Prat. Després al cremallera saludo l'Angela. Una vegada agafat el pitrall (bé, el peto-pitrall), saludo a l'Oscar i em cambio al mig del passadís amb el Robert, el Sergi i el Vikingo... Quins cracks! Parlen de que hi ha un briefing (de fet dos) però aprofito per deixar la bosa (on em trobo amb el Jordi -qumli- que ja va amb la càmara preparada per fer fotos), fer una entrada a boxes i anar al bar i esmorçar una mica amb la Helen (que es pot dir que serà la meva fotògrafa oficial!!!).

Grupet eixerit

A 10 minuts de la sortida he de recuperar momentàneament la bosa perque m'he deixar el garmin dintre (ja que hi vaig vull el track!!!!) i, de pas, puc veure de prop com s'aixeca un castell (deu-n'hi-do la canalla que estàn tarats també per pujar allà dalt!!!!).

Amb el Martox i el Manolito just abans de la sortida

Em col.loco a la sortida on saludo a un parell de berguedans (els dos finishers de la ultra d'Andorra, ahí es ná!), la Marta Prat i la parella de koales Manolito i Martox que han pujat a veure la sortida i faràn l'Olla a l'inrevés (o sigui que ens tornarem a trobar!).

La Marta també s'afegeix a la conversa

Es dona la sortida i apa, xino-xano amb la Marta fem la primera volteta al Santuari anar xerrant i comentant batalletes. Aviat enfilem la primera part de la pujada al Puigmal que ens portarà a l'Ortigà primer i després al cim del Puigmal, en total 1000+ d'una tacada, sens dubte la pujada més forta de la cursa.

Amb la Marta compartint els primers metres

A la primera part trobem unes cues molt grans, amb la cual cosa la primera part de la pujada la puc fer molt relaxat (trigo 50 minuts per fer 2 km... jajajajaja). Ja arribant al primer control puc accelerar una mica el ritme, aprofitant que s'ha estirat la cosa i que el desnivell no és tant bèstia... Inclús hi ha una petita baixada després del control on es pot trotar i ja agafar l'últim repetxo fins al cim. Quina animació al cim!!!! Fantàstic!!! He pasat 5 minuts abans de l'hora "recomanada" o sigui que no porto molt marge.

Ambient de gala al cim del Puigmal

Començo a carenejar, primer en baixada on paso a l'Angela que va molt bé, regulant en tot moment. Compartim salutació i ara, a posteriori, penso que m'hauria d'haver quedat amb ella ja que vàrem arribar amb un minut de diferència... haguès sigut una cursa molt més entretinguda encara!!! Una mica més endavant saludo en Mia, que està animant com un boig... un plaer!!

Total que comença un interminable puja-baixa tot rodejant l'olla, Mare de Deu quines vistes espatarrants, fantàstiques, acollonants!!!!! Molts cops es veu el santuari i venen ganes de girar a la dreta i avall... Però anem vencent la temptació com podem! A cada pic hi ha gent que anima... I falta que fa!!! Cada "repetxo" costa més de pujar que l'anterior i cada baixada és més trecacames que l'anterior. Mare meva aquesta carena no acaba mai!!!! Quina calor!!!!

A l'arribar al coll de NouFonts em prenc un gel, un isotónic, una cocacola i tot el que arreplego per allà, sense pietat, jeje, En aquell moment un helicòpter aterra allà mateix al costat i ens bombardeixa amb pedres, sorra,... joer surto cagant llets amunt i poc després em trobo al Martox, el Manolito i l'Alba que m'animen i em serveixen d'excusa per aturar-me a intercanviar opinions i agafar alé... jeje... Quins cracks! Em diuen que queden un parell de repetxos però ja veig que ho fan per animar-me... Efectivament quant arribo a dalt puc contemplar la crua realitat, encara queda carena per aborrir!!!!! La mare que em va parir!! En fi, pit i collons i sant tornem-hi!!!

Retrobament amb els koales. Aprofito per agafar alé mentre el Manolito em fa la foto.

Es fa bastant dur arribar al puig de FontNegra, on hi ha l'últim avituallament. No em diuen res, vull dir que no em foten fora de la cursa, per tant dec estar dintre del temps!! jeje... llavors ja està fet, només queda baixada, puc seure a treurem una pedreta de la bamba que fa estona que em fa la guitza... Mala idea, treure'm la bamba, me la trec, però quant me la vull tornar a posar, "quieto"!!, amago de rampa!!!! em poso dret de cop com si m'haguèssin punxat el cul... firmes!!! Ar!!!! Pufff, de poc que no se m'enrampa l'isquio dret!! Amb cuidado em poso la bamba i avall que fa baixada!!!! A veure si baixant relaxo...

S'acaba la baixada. L'Agustí a la dreta.

Joer quina baixada... primer gespa abonyegada, irregular, i amb les cames tobetes, ni us explico... candemooorrr!!!! Després planeja una mica i, per postres, alaaaa, collons quin precipiciiiii, pufff, baixadeta dreta, dreta de collons... Aquí ja tothom va en reserva i l'espectacle és dantesc, rampes per tot arreu, quadriceps que treuen fum, gent baixant més de cul que drets, tremendoooo!!!!! Trobo a l'Agusti que ja va tocadet i ens animem mutuament, ja queda poc!!! Per sort tot s'acaba i arribem al refugi del pic de l'Àliga, on torno a saludar a kasama (ja se m'ha presentat poc abans d'agafar el cremallera a Queralbs) i veig a la Helen que fa fotos tot recreant-se en el patiment dels atletes, aquí suavitza i podem anar tirant.

L'Agustí, jo i la Marta al fons... Això s'acaba!

Em pasa la Marta, com sempre al seu ritmet, no l'importen els km, al contrari, podría tornar a fer la volta sencera al mateix ritme, i no és conya!!!! Jo em quedo amb l'Agustí, em ve de gust fer els últms metres amb algun amic, i encara més amb tiu tant collonut!!! Així que anem fent al trote cochinero fins a baix... ohhh, ja veig l'arc!!! Genial, 50 metres, 30 metres, 20 metres, 40 metres? 100 metres? on anem? S'ha de donar la volta al llac!!!!! La mare que em va parir!!! L'Agustí em tornar a dir que tiri, si home, ara pel que queda quin sentit té? au va que només és una volteta al llac!!!! Com he dit abans, tot s'acaba i tot arriba!!!! Així que meta!!!! Molta gent animant, genial! Forta abraçada amb l'Agustí, ens ho hem currat, és una cursa dura, molt dura, però l'hem fet i no hi ha hagut "total destruction" com a la Vall del Congost!!! Felicitats!!!! 4:24!!!!

L'agustí Roc em comenta el que ha experimentat quan l'he pasat i li he tret les enganxines.

S'estava de conya a la gespa després de la batalla, quin solet, "el descanso del guerrero", comentem la jugada amb alguns coneguts i aprofito també per xerrar amb l'Agustí roc i el Kilian Jornet (segon i guanyador respectivament), i fer-me la foto de rigor... Quins cracks!!! Bé, aquest son megacraks!!!! Després dutxa ràpida (fresqueta i a l'aire lliure) i cap a casa.

En Kilian em comenta per què no m'ha pogut seguir.

Resumint, jornada rodona, molt satisfet del meu rendiment i de l'experiència viscuda. L'any que bé, per poc que pugui, repetirem!!!!

El podi? Doncs no... Ja els agradaria als dos de blanc...

Motivación...


prefiero llegar más lejos que llegar antes

miércoles, 14 de julio de 2010

Evolución

Para mi hija todo es fácil, todo es posible
Para mi abuela todo es difícil, todo es inútil
Para mi todo es difícil, todo es posible

martes, 13 de julio de 2010

Hazlo

Es mejor arrepentirse por acción que por omisión.