lunes, 28 de diciembre de 2009

Canvi de vida...

Bé, alguns ja sabeu alguna coseta, altres teniu alguna sospita i la resta, doncs simplement no en teniu n'idea. El fet és que el 2010, concretament l'1 de gener per fer-ho més rodonet, la meva vida donarà, per fi, un gir radical. Ho dic així, de forma genèrica, perque els canvis que es produïran son tan grans que afecten totes les vessants de la meva vida.

En primer lloc canvio de feina. Dit així no sembla gaire substancial, però resulta que la nova feina no està, diguem, aquí al costat de casa. Em vaig a treballar a la Guayana Francesa, concretament a Korou, per l'empresa Arianspace. I que vaig a fer allà? Doncs a llençar cohets... Bé, no els llençaré jo, però posaré el meu granet de sorra fent el software (almenys alguna part del mateix) que controla els sistemes propulsors dels cohets Arianes de la ESA. O sigui que si veieu a les noticies que algun cohet Ariane a fet figa, ja sabeu d'un que pot tenir cert grau de responsabilitat en aquest desastre!

Com us imagineu, en segon lloc, això provoca importants canvis a nivell personal... No us aburriré amb els detalls però aquests canvis son, de lluny, molt més importants que els laborals.

I bé, només us volía fer partíceps a tots els que seguiu en menor o major mesura aquest blog d'aquests aconteixements que han trasvalsat (espero que per bé), la meva vida. Com imagineu, les curses s'han acabat de moment per mi i la muntanya haurà d'esperar ja que, segons m'han informat, a la Guayana Francesa de muntanyes, poques i, en tot cas, no tindré temps de visitar-les!...

Això no és una despedida, és un fins aviat... Com sempre dic, salut a tothom i gràcies per la vostra amistat!

miércoles, 23 de diciembre de 2009

Reptes 2010

Com sempre que arriben aquestes dates, un acostuma a fer balanç de l'any que està a punt de finalitzar i comença a barruntar a propòsit dels reptes i objectius per l'any que encetarem en uns dies.

En el meu cas m'agrada que tant el balanç com els reptes siguin generals, no només circunscrits a algun àmbit concret. Es a dir, tant el balanç com els objectius han de ser a nivell personal, profesional, esportiu, intelectual i moral... O sigui, qüasi res!!!!

Aquesta generalitat l'aplico no només al nombre d'ámbits, sinó als objectius i balanços de cada àmbit. Es a dir, no m'agrada concretar massa i, per tant, la valoració de l'any en curs i els objectius per l'any vinent han de ser prou generals i flexibles perque pugui sentir-me còmode amb ells i pugui, també, evitar frustracions innecessàries.

No entraré en el balanç del 2009, en cap àmbit (almenys en aquest post), i només comentaré quins seran els principals objectius esportius pel 2010:


Com veieu, un objectiu per la primera meitat de temporada i un altre per la segona meitat. A part d'acabar-les no em plantejo res més... Bé, sí... Gaudir-les!!!!!!! No cal dir que hi haurà molts més reptes, curses, sortides, etc... Però m'agrada improvitzar!!!! Per cert, estic obert a compartir objectius, reptes i qualsevol animalada, bestiessa o bretolada.

Salut!

viernes, 11 de diciembre de 2009

Experiment...

Avuí, després de completar la meva primera sortida muntanyera en solitari dels últims "ni m'enrecordo" mesos, m'he adonat de que, sense voler-ho, he fet un petit experiment en relació a aquest tema, es a dir, a les sortides a còrrer per la muntanya.

L'experiment a consistit en evaluar el grau de satisfacció obtingut amb:

1.- Una sortida amb un grup de persones
2.- Una sortida amb una persona
3.- Una sortida sol

Potser faltaria completar l'estudi amb una sortida amb un gos (o un altre animal de companyia) i una sortida amb una munió de persones (entenc munió com a grup de persones tan gran que, de fet, no coneixes a tots i cadascún dels integrants).

En tot cas, com que l'estudi no ha sigut premeditat, tampoc em podeu exigir que sigui exhaustiu... I ni tan sols que extregui una conclusió vàlida!!!

He de dir que cada modalitat té les seves avantatges i els seus inconvenients, com tot a la vida, i he de reconèixer, també, que les modalitats 1 i 2 depènen molt del grup de persones i de la persona en qüestió.

Una cosa m'ha quedat clara, tot i tenir algun avantatge, sortir sol és la pitjor opció, de llarg. No cal dir que es tracta d'una opinió personal, i trobareu els qui juren i perjuren que sortir sol és el millor que hi ha, que escolten la seva veu interior, es retroben a si mateixos, senten els ocells, inclús les papallones, etc. Bé, jo també sento aquestes coses (les papallones no) però no em compensa les coses que no puc fer quan surto sol (no les descriuré, imagineu-les).

Em quant a les altres dues opcions, genèricament no em sabria decantar per cap de les dues ja que son molt dependents de la persona o persones que m'acompanyen... Peeeeero, en concret, si m'he de decidir per una modalitat tenint en compte les sortides concretes que m'han servit com a base d'aquest rigurós estudi, em quedo clarament amb la opció 2, es a dir, sortir amb una persona. No cal que digui que tot el mèrit d'aquesta elecció el té la persona en qüestió!

Conclusions:
- Si surts sol, hi ha el que hi ha, o sigui tu... I en el meu cas no és gaire!
- Si surts amb un grup, que sigui catxondo, enrotllat, divers i amb molts malalts de muntanya.
- Si surts amb una persona, que sigui especial!!!

Salut!